Utopia

Caminant esmaperdut sense rumb i sense guia
avançant feixugament pels camins de la utopia,
vaig cercant tots els indrets per les rutes de la vida
per trobar el meu destí en un món de bogeria.

Cerco un lloc en aquest món de foscor i de falsia
on la nit segui claror, com ho és la llum del dia,
on el dol no sigui obscur, on l'aficció... alegria,
on l'udol sigui un cant dolç, com el cant de la cardina.

M'exaspera l'apatia d'aquest món de fantasia,
veig amb pena i gran dolor el que passa cada dia,
vull un lloc sense amargor ple de pau i d'harmonia
on el plor no sigui plor... ans un càntic d'alegria.

Maremàgnum de paraules sense gairebé sentit
que m'atrauen, misterioses, com el far dins de la nit,
es combinen entre elles per escriure el que he escrit
per si us va bé de llegir-les i en treieu algun profit.

J. M. Serra Casamitjana
Barcelona, 3 d'octubre del 2.005

La Floreta

Aquella floreta que feu tan de goig
ha perdut el somriure, s'ha assecat de cop,
s'ha marcit per sempre, ha perdut la olor;
però no passeu pas pena ni tingueu dolor,
aviat n'hi haurà una altra del mateix color.

J. M. Serra Casamitjana
Barcelona, 5 de desembre del 2006

La Dansa Dels Estels

El Sol per ponet s'amaga darrera de l'horitzó
del dia s'acomiada deixant un raig d'escalfor.
La Lluna, amb vestit de plata, treu el nas per un cantó;
els estels, llunyans, como sempre, tots són plens de serenor.
Aquelles brillants estrelles semblen, dins del cel, dansar;
alguns atrevits planetes també es volen fer notar.
Dansaren sense recança, sense ni tan sols parar,
acabant la silent dansa per tornar-hi l'endemà.
El dia, de nou, s'estrena; ja el Sol surt des de llevant
alçant-se, sense cap pressa, la Terra va il·luminat.
Cap al tard, sense enyorança, comença el Sol a marxar
encetant la contradansa que els estels farà ballar.


Barcelona, 12 de maig del 2001.

Poesía de J. Mª S. C.

El Baile De Los Cometas

El Sol poniente se esconde detrás del horizonte,
del día se despide dejando un rayo de calor.
La Luna, vestida de plata, saca la nariz por un rincón;
los cometas, lejanos, como siempre, llenos de serenidad.
Aquellas brillantes estrellas parecen, dentro del cielo, bailar;
algunos atrevidos planetas también se quieren hacer notar.
Bailaremos sin pesar, bailaremos sin parar,
acabando la silenciosa danza para aquí mañana tornar.
El día, de nuevo, se estrena; ya sale el sol desde el levante
alzándose, sin ninguna prisa, a la Tierra iluminando.
Hacia la tarde, sin añoranza, comienza el Sol a marchar
comenzando la contradanza que a las estrellas hará bailar.

Barcelona, 12 de maig del 2001.


Poesía de J. Mª S. C.


NOTA: La traducción no es exacta, sino cercana.

Isabel Mª Chueco Ruiz