9 de enero de 2012

La Dansa Dels Estels

El Sol per ponet s'amaga darrera de l'horitzó
del dia s'acomiada deixant un raig d'escalfor.
La Lluna, amb vestit de plata, treu el nas per un cantó;
els estels, llunyans, como sempre, tots són plens de serenor.
Aquelles brillants estrelles semblen, dins del cel, dansar;
alguns atrevits planetes també es volen fer notar.
Dansaren sense recança, sense ni tan sols parar,
acabant la silent dansa per tornar-hi l'endemà.
El dia, de nou, s'estrena; ja el Sol surt des de llevant
alçant-se, sense cap pressa, la Terra va il·luminat.
Cap al tard, sense enyorança, comença el Sol a marxar
encetant la contradansa que els estels farà ballar.


Barcelona, 12 de maig del 2001.

Poesía de J. Mª S. C.























El Baile De Los Cometas

El Sol poniente se esconde detrás del horizonte,
del día se despide dejando un rayo de calor.
La Luna, vestida de plata, saca la nariz por un rincón;
los cometas, lejanos, como siempre, llenos de serenidad.
Aquellas brillantes estrellas parecen, dentro del cielo, bailar;
algunos atrevidos planetas también se quieren hacer notar.
Bailaremos sin pesar, bailaremos sin parar,
acabando la silenciosa danza para aquí mañana tornar.
El día, de nuevo, se estrena; ya sale el sol desde el levante
alzándose, sin ninguna prisa, a la Tierra iluminando.
Hacia la tarde, sin añoranza, comienza el Sol a marchar
comenzando la contradanza que a las estrellas hará bailar.

Barcelona, 12 de maig del 2001.


Poesía de J. Mª S. C.


NOTA: La traducción no es exacta, sino cercana.

Isabel Mª Chueco Ruiz

1 comentario: